P8fm, el meu primer castell
Jo era a Plaça Sant Jaume el diumenge passat, el diumenge de la Mercè. Amb Ciutat Vella Decideix vam desplegar una gran pancarta per l’edifici d’entre Ferran i l’entradeta a la Plaça Sant Miquel. Quan vam tenir-la recollida, em vaig quedar per allà per continuar veient castells. De cop, un dels de Vilafranca s’acosta i ens diu a uns quants: “Ei, si us plau, ens podeu ajudar a la pinya? Please, can you help us? Come, come. Ens en calen deu.”. Amb això que tant jo com dos belgues i un alemany que tenia al costat anem cap allà. Ens col·loquen molt a prop d’allà a on comença el folre, “si fan llenya, ens poden caure a sobre per-fec-ta-ment”, vaig pensant entre l’emoció de ser allà.
Estant allà en mig, fent pinya, de fet, jo anava traduint els missatges del micro i del cap de colla o de gent que teníem pel voltant als companys guiris. Els belgues eren de Flandes i això ens va donar encara més tema de conversa.
A la pinya t’hi poses com si fossis un totxo : encaixat pels dels dos costats i entatxonat tant pel darrera com pel davant. Els braços, avall, per allà enmig, empresonats. I el millor, el cap: no has de mirar el castell, cal posar el cap encarat al terra, encaixat en el clatell del de davant. Jo vaig fer trampa, per què… ho havia de veure.
Ja muntat el folre i a mitges les manilles, la cosa trontollava massa molt i el cap de colla va decidir desmuntar. “Ho tornarem a provar, ara de debó!”. I a la segona va ser. Només recordo que vaig mirar un moment cap amunt, quan la gent aplaudia i cridava amb força, i vaig veure una mena de fil que tirava amunt, entortolligat com un filferro i que feia 8 pisos! Vaig baixar el cap de pressa i , al cap d’uns moments la tensió es va anar relaxant. “Afluixeu, afluixeu, tireu enrere”, el paio que ens va demanar ajud que s’acosta de nou i ens dona les gràcies i ens felicita, “congratulations, gràcies, sou collonuts!”, i la pinya que s’obra fins deixar anar del tot cada pinyó que, alhora, es fon en vianant mentre uns crits amb mans enlaire i punys tancats resonen: “Vilafranca, Vilafranca, Vilafranca!”
Tot això a 30 segons de casa.