Avui hi ha una nota terrible a la portada de la wikipedia italiana. Després de 10 anys es plantegen tancar perquè les lleis del govern italia podran censurar continguts a internet.

La censura digital, es censura

No és un secret que la censura a internet per part dels governs és creixent; com també ho són les dades que certes empreses tenen sobre nosaltres. La cosa s’està posant pitjor a mesura que es pot treure més suc a aquest mar infinit de dades. El fluxe de dades és poderós i es ven i es reven sense parar i sense durecció i eficàcia demostrades. Estem aprenent a usar totes aquestes dades a base de simples proves-error, a base de cops de cap contra un sostre no delimitat.

En el món del coneixement científic les coses no van millor. Recentment (veure article) s’ha publicat un article de Stevan Harnad (@AmSciForum)  [EnablingOpenScholarship (EOS)] on s’eexplica la problemàtica dels OA journals (Open Access Journals) i perquè no està creixent a bon ritme la publicació acadèmica oberta. Sembla que la clau és que les institucions i els promotors exigeixin que la/l’investigador/a publiqui pel seu compte cada article que ha estat acceptat en alguna revista científica.

Harnad llença una alerta i pràcticament sembla que dóna per impossible que creixi els OAJ purs, per això és planteja com a estratègia parlar de Open Access Publication al fet d’alliberar continguts, ja sigui per publicació directa en un AOJ o per posterior auto-publicació del o dels autors.

Com a estudiant de doctorat que preten publicar només a revistes obertes (OAJ) a hores d’ara, no se pas com ho faré. El primer dels articles està al forn apunt de ser enviat per a la peer-review. Properament, més notícies…