> #### **I morir deu ser deixar d’escriure.(Aforismes, Joan Fuster)**   20 anys sense Fuster. 50 del “Nosaltres…”. I 90 que va nàixer   Diria que algú es va fent gran quan les notícies del dia sobre fets del passat l’afecten directament, per viscudes. Jo tenia 14 anys i viatjava amb cotxe amb el tiet Pacu (carai el tiet Pacu!). No recordo si cap amunt a cap avall, m’hi he passat mitja vida anant i venint entre Alacant i BarcelonaRipollSantPolVic. El cas és que el tiet va dir, “Em sembla que és bona hora, saps, en Fuster s’aixeca tard”. Jo anava amb pantalons d’esport curts(època meyba) i unes bambes sense mitjons, i tocaven les 3 de la tarda. A mi ja m’agradaven els llibres i ja havia escrit alguna coseta i, a casa, ja havia sentit parlar d’en Fuster. Encara tinc una primera edició de “Nosaltres els valencians”. La veritat és que la conversa amb en Fuster no la recordo, el tiet i en Fuster van posar–se el dia, fent molta conya, és notava que es coneixien feia molts anys. Ell ens va obrir al cap d’una estona de picar. “No ens sent aquest, segur que dorm”, deia el tiet..A fora feia calor, molta llum, encara veig una paret de pedra terrosa en un carrer de Sueca. Fuster: incisiu, cabut, irreverentment intel·ligent Just abans d’obrir-se, la porta, jo em vaig imaginar que veuria en Fuster, un escriptor -com seria?-, i la porta s’anava obrint i hi apareixia un home alt, prim, molt alt, amb un pijama clàssic, pantaló i camisa, beix, potser crema i vores blaves fosques; immediatament, quell bigoti i aquelles ulleres amb cara d’adormit i cagant-se en tot i rient al mateix temps que s’abraçava amb en Francesc Nualart. Fetes les salutacions, jo allà i: “Aquest és el meu nebot, et volia conèixer, es molt eixerit, el nano”. Em van tocar el cap. Vam seure en un saló que recordo espaiós i fosquet. EL tiet Pacu coca-cola , jo aigua, no recordo si en Fuster va fer-se un cafè, em sembla recordar-ne la olor. Va durar poca estona la visita, potser mitja hora, ens vam fer petons i vam sortir. No recordo res més d’aquella trobada d’un nen i dos personatges com aquells. Jo tardaria anys a començar a ser com ells i a rebre tantes influències de tots dos: polítiques, literàries, musicals, i, més important, de vida