Because sometimes is not easy to explain wtf I work on:

David McCandless is known as the ‘data journalist’ behind the impressive book The Visual Miscellaneum: A Colorful Guide to the World’s Most Consequential Trivia and the blog Information is Beautiful. In a short amount of time, he has proven to be able to turn large, complex datasets into beautiful, simple diagrams that reveal unseen patterns and connections. In particular, David is one of the few people worldwide who explicitly tries to balance himself on the high rope that connects beauty and function. And this without any training in design or art.

(from infosthetics)

Neuron matrix

Finalment ja he decidit que publicaré articles científics en revistes indexades obertes, anomenades Open Access Journals.

He preparat un llistat de recursos interessants sobre la publicació oberta de coneixement en el món de la investigació.

En primer lloc hi ha el Directory of Open Access Journals. Aquest és un llistat de revistes amb accés obert; amb això s’entén: accés a la versió completa del text, amb texts de qualitat controlada (peer reviewing). Tenen revistes científiques en vàries llengües i un llistat de temes creixent.

En el moment de fer aquesta entrada de blog el directori consta de 5040 publicacions indexades. D’aquestes publicacions, 2079 es poden cercar directament. EL número d’articles al DOAJ és de 396921.

Sembla que grups de científics s’estan movent per aconseguir que la ciència sigui oberta. Recomano la lectura dels Panton Principles – A Call for Open Data in Science (June 2010).

La web del Paton Principles és: http://pantonprinciples.org/

Entre les organitzacions que treballen per a establir les pautes, regles i eines per a compartir dades científiques, destaca The Open Knowledge Foundation – Promoting Open Knowledge in a Digital Age.

—————————————————————

Veure les 2 anteriors entrades sobre Cultura lliure i món acadèmic aquí

Sorprès és la paraula, si. Mai havia hagut de fer tants clics per a arribar al final d’una recerca, i en la majoria dels casos, el document que cerques no és accessible. Estaria bé fer una representació del temps que es perd simplement cercant articles científics. Però un altre dia parlaré dels clics interminables, avui us presento qui té el monopoli de les comunicacions científiques i com ens fan pagar el nostre coneicxement

Millor explico la història de com es fa per a accedir a articles acadèmics. Ja pràcticament he acabat els cursos de doctorat i resulta que ara començo a preparar el primer dels quatre articles que he d’escriure per obtenir el doctorat. Tres d’aquests articles han d’estar publicats en revistes, anomenades, indexades. Les revistes més important (més citades per altres articles) s’anomenen indexades. Per a consultar aquestes revistes cal estar subscrit a, almenys, un parell d’empreses privades, la més coneguda es Web of Knowledge WoK (Thomson Reuters) , i, en el meu cas, també puc cercar revistes a Scopus,

Aquestes són empreses que mercadegen amb el coneixement del  món

Thomson Reuters is the world’s leading source of intelligent information for businesses and professionals.

We combine industry expertise with innovative technology to deliver critical information to leading decision makers in the financial, legal, tax and accounting, healthcare, science and media markets, powered by the world’s most trusted news organization.

Thomson Reuters shares are listed on the Toronto Stock Exchange (TSX: TRI) and the New York Stock Exchange (NYSE: TRI).

He cercat quan costa subscriure’s a WoK. Indivudualment no he trobat que es pugui fer. A l’estat espanyol, aquesta suscripció la fa directament la Fundació española para la ciencia y la tecnología (FECYT). A les FAQ hi trobo:

6 ¿Qué parte del coste de la Licencia se repercute a las instituciones?

La licencia de la Web of Knowledge tiene un coste anual de 5.000.000€ en concepto de los backfiles y del coste de las bases de datos, de los cuales el conjunto de las instituciones contribuirán con el 30% de dicho coste total (1.500.000 €). Todas las instituciones que forman parte del proyecto colaboran económicamente al copago.

Scopus, no és gaire diferent, A la plana web només diuen que les subscripcions són annuals i que el preu depèn de la grandària de la institució. Segons Database Reviews and Reports: Scopus, de Howard M. Dess el preu de Scopus és un 85%-95% del de WoK.

About Scopus

Scopus is the largest abstract and citation database of peer-reviewed literature and quality web sources with smart tools to track, analyze and visualize research. It’s designed to find the information scientists need. Quick, easy and comprehensive, Scopus provides superior support of the literature research process.

Les suscripcions individuals a cada revista és un tema que deixo per un altre dia, així com el creixent número (qualitat) de revistes de lliure accés.

Els darrers dos dies he estat investigant com s’investiga, com funciona el món acadèmic.

Estic fent els cursos de doctorat a l’UAB i el curs vinent ja podria tenir allò que anomenàvem la tesina. De moment m’he decidit per fer tant la tesina com la tesi amb articles publicats. N’he de publicat quatre, tres d’ells en alguna de les revistes importants. Per a, simplement, accedir a aquest llistat en dues de les webs oficials, -que de fet són empreses!- ISI Web of Knowledge i Scopus, cal fer tot un numero tècnic i , obviament, pagar. El simple accés al llistat de revistes no és obert a algú que no tingui una subscripció, la qual cosa impedeix entrar des de fora, curiosa manera de fomentar la investigació per iniciativa pròpia, oi? Oi que també es estrany que s’hagi de pagar per a accedir a documents fets, la major part, amb diner públic? O és que jo sóc l’estrany?

No sé, tot just començo, però vinc de les comunitats de programari lliure i de la web  de sempre, que diriem, i la primera impressió de tot el sistema és que és prou antic i no gaire eficient. El resultat és eficient perquè es trevalla dur, però es nota que les plataformes més usades per a comunicar al món el que es va descobrint, entenent o inventant van mig pas enrere del que hi ha a internet. El principal problema és que quan es dissenya una gran plataforma, es tendeix a pensar que usarem el més avançat que hi ha, en comptes de pensar que en 6 mesos caldrà fer millores.

Tot just començo en aquest món, tal que deia, i, per tant, aquestes opinions que dono ara són més impressions que no pas opinions. Em reservo el dret i  l’anhel de canviar-les i reconduir la investigació, la recerca del tot plegat

Continuarà…

Barcelona Decideix