Neuron matrix
Finalment ja he decidit que publicaré articles científics en revistes indexades obertes, anomenades Open Access Journals.
He preparat un llistat de recursos interessants sobre la publicació oberta de coneixement en el món de la investigació.
En primer lloc hi ha el Directory of Open Access Journals. Aquest és un llistat de revistes amb accés obert; amb això s’entén: accés a la versió completa del text, amb texts de qualitat controlada (peer reviewing). Tenen revistes científiques en vàries llengües i un llistat de temes creixent.
En el moment de fer aquesta entrada de blog el directori consta de 5040 publicacions indexades. D’aquestes publicacions, 2079 es poden cercar directament. EL número d’articles al DOAJ és de 396921.
Sembla que grups de científics s’estan movent per aconseguir que la ciència sigui oberta. Recomano la lectura dels Panton Principles – A Call for Open Data in Science (June 2010).
La web del Paton Principles és: http://pantonprinciples.org/
Entre les organitzacions que treballen per a establir les pautes, regles i eines per a compartir dades científiques, destaca The Open Knowledge Foundation – Promoting Open Knowledge in a Digital Age.
—————————————————————
Veure les 2 anteriors entrades sobre Cultura lliure i món acadèmic aquí
Sorprès és la paraula, si. Mai havia hagut de fer tants clics per a arribar al final d’una recerca, i en la majoria dels casos, el document que cerques no és accessible. Estaria bé fer una representació del temps que es perd simplement cercant articles científics. Però un altre dia parlaré dels clics interminables, avui us presento qui té el monopoli de les comunicacions científiques i com ens fan pagar el nostre coneicxement
Millor explico la història de com es fa per a accedir a articles acadèmics. Ja pràcticament he acabat els cursos de doctorat i resulta que ara començo a preparar el primer dels quatre articles que he d’escriure per obtenir el doctorat. Tres d’aquests articles han d’estar publicats en revistes, anomenades, indexades. Les revistes més important (més citades per altres articles) s’anomenen indexades. Per a consultar aquestes revistes cal estar subscrit a, almenys, un parell d’empreses privades, la més coneguda es Web of Knowledge WoK (Thomson Reuters) , i, en el meu cas, també puc cercar revistes a Scopus,
Aquestes són empreses que mercadegen amb el coneixement del món
Thomson Reuters is the world’s leading source of intelligent information for businesses and professionals.
We combine industry expertise with innovative technology to deliver critical information to leading decision makers in the financial, legal, tax and accounting, healthcare, science and media markets, powered by the world’s most trusted news organization.
Thomson Reuters shares are listed on the Toronto Stock Exchange (TSX: TRI) and the New York Stock Exchange (NYSE: TRI).
He cercat quan costa subscriure’s a WoK. Indivudualment no he trobat que es pugui fer. A l’estat espanyol, aquesta suscripció la fa directament la Fundació española para la ciencia y la tecnología (FECYT). A les FAQ hi trobo:
6 ¿Qué parte del coste de la Licencia se repercute a las instituciones?
La licencia de la Web of Knowledge tiene un coste anual de 5.000.000€ en concepto de los backfiles y del coste de las bases de datos, de los cuales el conjunto de las instituciones contribuirán con el 30% de dicho coste total (1.500.000 €). Todas las instituciones que forman parte del proyecto colaboran económicamente al copago.
Scopus, no és gaire diferent, A la plana web només diuen que les subscripcions són annuals i que el preu depèn de la grandària de la institució. Segons Database Reviews and Reports: Scopus, de Howard M. Dess el preu de Scopus és un 85%-95% del de WoK.
About Scopus
Scopus is the largest abstract and citation database of peer-reviewed literature and quality web sources with smart tools to track, analyze and visualize research. It’s designed to find the information scientists need. Quick, easy and comprehensive, Scopus provides superior support of the literature research process.
Les suscripcions individuals a cada revista és un tema que deixo per un altre dia, així com el creixent número (qualitat) de revistes de lliure accés.
L’evolució de les tècniques comunicatives en temps de dos punt ceros i tres punt ceros fa que la publicitat es converteixi en documental i que una campanya esdevingui desig.
Una mostra n’és el vídeo de la Mataró per la independència de la CUP: la música és actual i inclou tothom (des dels de la ceva, fins els ja antics antiglobis).
El amics Cinzia i Michele ja fa uns anys que van abandonar barcelona. Sabeu allò que diuen als trens del Maresme de Massanet-Maçanes? Doncs viuen per allà a prop.
Fa un parell d’anys que van començar a consruir cases de palla i el resultat és sorprenent. Mai pensarieu què fàcil és i quants avantatges pot tenir una casa de palla, ampolles de vidre, terra, aigua i una mica de ciment.
Teniu tota la informació aquí, però us n’avanço el vídeo.
Si us decidiu, crideu-me que potser m’hi apunto!
Qui ha sigut tabaleter o dolçainer, mai deixarà de ser-ho!
La muixeranga
Xavi_Richart_-_Muixeranga_(low_quality)
—————————————
COMUNICAT A LES ORGANITZACIONS DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA, EL MOVIMENT SOCIAL, POLÍTIC, ASSOCIATIU, SINDICAL, …. I A LA SOCIETAT CIVIL EN GENERAL
INTRODUCCIÓ
A finals dels anys 90, del segle passat, des del nostre col·lectiu de dolçainers i tabaleters, encetàrem una campanya amb el títol genèric de: “DOLÇAINA I TABAL: INSTRUMETS DE LLUITA”. Una de les finalitats d’aquesta campanya, va estar, posar de manifest i reconèixer l’aposta per la recuperació i posada al dia que va fer l’esquerra en general i l’esquerra independentista en particular, des dels anys 70 als 90 del segle XX, dels nostres instruments més tradicionals: LA DOLÇAINA I EL TABALET, i denunciar, tanmateix, el lloc que li tenien reservat a aquests, les forces reaccionaries i feixistes, que només tenien als nostres instruments com un referent folklòric i només li reservaven un futur folklorista, així com denunciar la intenció, per part de la dreta, d’utilitzar-los (manipulant-los, com només ells saben) com a punt diferenciador de la resta del nostre territori.
Llevat de l’obligat reconeixement històric fet, el temps ens ha donat la raó: Les accions realitzades des de les forces governamentals des de llavors, han anat encaminades a subvencionar associacions, manipular articles, realitzar actes, etc… entre altres accions, amb l’única finalitat d’utilitzar la dolçaina i el tabal com un fet diferenciador amb manipulació inclosa de criteris acadèmics, a que tant ens tenen acostumats, en aquest cas dins de l’organologia.
ORIGENS (UN POC D’HISTÒRIA)
Estrela Roja de Benimaclet, (en els seus prop de 20 anys d’existència -2011), des dels seus inicis, s’ha compromès amb la Cultura i amb el País, amb el País i amb la Cultura: Som filles i fills dels “Dimonis de Benimaclet” (2à colla de dimonis al País Valencià) i de l’”Assemblea de Veïns de Benimaclet”, i mai hem deixat de considerar-nos hereus de les tradicions que ens han llegat els nostres avantpassats. Així, des de la nostra associació ens sentim “culpables” de la creació, promoció, expansió i divulgació del que ara coneguem com a “correfocs”, activitat tan arrelada a les nostres festes “de tota la vida” i que si bé ho mirem, fa vint anys no existien.
PETITS EXEMPLES
Estrela Roja de Benimaclet, des dels seus inicis, ha estat participant activament, amb els seus instruments, a diverses activitats i a diverses disciplines. Sense tirar ma dels nostres arxius, podem fer-hi memòria d’algunes de les activitats on hem participat:
Estrela Roja de Benimaclet ha estat, al costat de la classe treballadora (1er de Maig, Moviment antiglobalització, …), amb el territori (Salvem El Cabanyal, Salvem la Punta, Salvem L’Horta, Salvem, per la comarca dels Serrans, Salvem Benimaclet, Salvem el Xúquer, Salvem l’Alqueria del Moro, …), amb el País (25 d’abril, 11 de setembre, 9 d’octubre, Aplec de El Puig, Contra l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, …) amb el moviment antimilitarista (“dolçainers i tabaleters per la insubmissió”, Mili KK,…), amb la solidaritat amb altres pobles (Aberri Eguna, poble palestí, poble Sàharahui, …), amb la Llengua (actes de la CAL, Compromís, Trobades d’Escoles en Valencià, Tirant Lo Blanc, Amics de l’Alguer, …), amb els presos (Marxa de torxes, Llibertat Núria Cadenes, …), amb el record dels companys caiguts (dia del soldat català, Guillem Agulló, Pere Bascompte, Fòrum de la Memòria Històrica, …), contra les discriminacions i per la igualtat (dia de la dona treballadora, campanya “jo no t’espere”, …), en homenatges (Joan Fuster, Ovidi Montllor, Mestre Giner, …), amb la cultura (Els mal nomenats “Papers de Salamanca”, …), …
Aquesta mena d’activitats, com no podia ser d’una altra manera, no son exclusives de la nostra colla. Com dèiem al principi, el món de la dolçaina i el tabal estan plens de colles, arreu de les nostres comarques, amb presència en actes semblants als esmentats. Ho sabem, ho confirmem i volem deixar constància d’aquests fets.
Però, ben mirat, no hi consten! No hi constem!
La situació del nostre país ha fet que aquests actes, cada dia més necessaris, hagen augmentat en nombre. Tanmateix, d’un temps ençà, hem tornat a detectar que la dolçaina i el tabalet, en general, i la nostra colla, en particular, quasi mai no hi figuren, tot i la nostra presència constant, en l’anunciament o publicitat d’activitats com les esmentades.
D’un temps ençà, però, hem tornat a detectar, que la dolçaina i el tabalet, en general i la nostra colla en particular, no hi figura a activitats com les esmentades.
Si la campanya “DOLÇAINA I TABAL: INSTRUMETS DE LLUITA”, va servir per tornar a reclamar que dolçaines i tabals havien estat protagonistes actius de les reivindicacions socials, polítiques, culturals, … del nostre país, el present comunicat, no te una altra finalitat més que tornar a reclamar a les organitzacions de l’esquerra independentista, el moviment social, polític, associatiu, sindical, …. i a la societat civil en general, que no menyspreen els nostres instruments, que no ignoren la nostra presencia en les activitats que desenvolupen.
No podem acceptar ni acceptem, actituds alineades amb actituds feixistes i despersonalitzadores com la darrera manifestada per l’Ajuntament de València, intentant prohibint-nos la interpretació de La Muixeranga al darrer homenatge a les víctimes del feixisme. Uns atacs a la llibertat d’expressió i la censura que fets com aquests suposen, es sumen als constants atac a allò que representa la dolçaina i el tabalet d’alliberament de classe i nacional. Així, fem una crida a la solidaritat i a la denuncia i a no compartir dites actituds.
Sapigueu, que continuarem fent servir els nostres “instruments de lluita” per que estem junts en aquesta lluita de “canviar-ho tot”, però que pensem que cal deixar constància de que el nostre alliberament social i nacional, es va fer (s’està fent), també, a ritme de dolçaina i tabal.
Benimaclet (L’Horta) 25 d’abril de 2010
La polèmica sobre les dades del Facebook no són res comparat amb les dades que té google sobre tothom. Fa temps que trobo gent que està en contra d’usar aquests nous sistemes perquè tenen por o simplement no volen formar part d’estudis de mercat desconeguts. Les teories conspiratives tenen molt de spam en aquest tema per anar produint falses alertes.
Tant les xarxes socials, com tota la resta d’eines que sota l’etiqueta -a hores d’ara ja inevitable- de 2.0 es basen en compartir i creuar dades, o millor dit, mooooltes dades; de fet, quantes més dades millor. Que lluny ha quedat allò de l’excés d’informació, oi? Ara, només els usuaris que decideixen ser offliners, pateixen l’excés d’informació.; mentrestant, les màquines de les grans corporacions d’internet mengen totes les dades que poden, i les analitzen, i les representen.
No podem aturar aquesta tendència, no crec que s’aturi, ans el contrari. Per tant, per un costat no vull renunciar a l’ús optimitzat de tot aquest univers de coneixement, i per l’altre, reconec que tot el que sap, no Facebook o similars, sinó google sobre tots nosaltres és massa; ja es fa difícil descobrir que es pot arribar a saber creuant dades. Cap corporació hauria de poseir tot això.
El que proposo potser sòna a bogeria, però fa temps que li dóno voltes. Crec que hauriem de comprar google. Així, tal com sòna. Aturar google, ni vull, ni es pot. Però fer-lo públic seria una solució.
La manera fàcil de comprar-lo seria que ho faci una organització internacional, a hores d’ara, la ONU, Organització de Nacions Unides podria fer-ho.
L’opció somiada seria que el comprem entre internautes de tot el món. Què en penseu?
A hores d’ara no sé quan costa google, tampoc sé com es podria comprar. Si algú en sap alguna cosa, deixeu comentaris, gràcies
Arròs Movie és el nou projecte del Marquet, Marc Sempere, com a projecte de Compartir Dóna Gustet. Jo ajude al Marquet enalgunes coses del projecte. Fa ben poquet vam presentar Arròs Movie en roda de premsa i vam escollir el millor lloc a on fer-ho: la nova i flamant sèu de Vilaweb, al cos del raval. Aquí tnim el vídeo de la oda de premsa, darrera del Marque, l’Antònia i jo mateix acompanyem la paella que es va oferir a tothom, com és costum en Compartir Dóna Gustet.
Arròs Movie és el procés d’una pel·lícula de carretera que treballa amb noves realitats de finançament i creació que ens ofereix la xarxa i els nous hàbits de consum.
Tu mateix pots ser productor/a de la pel·lí i participar en el procés creatiu![podcast format="video"]http://www.vilaweb.tv//files/201003/25_arros/arros.flv[/podcast]
(aquest video és de vilaweb.tv. Enllaç directe: http://www.vilaweb.tv/?video=6094)
Els darrers dos dies he estat investigant com s’investiga, com funciona el món acadèmic.
Estic fent els cursos de doctorat a l’UAB i el curs vinent ja podria tenir allò que anomenàvem la tesina. De moment m’he decidit per fer tant la tesina com la tesi amb articles publicats. N’he de publicat quatre, tres d’ells en alguna de les revistes importants. Per a, simplement, accedir a aquest llistat en dues de les webs oficials, -que de fet són empreses!- ISI Web of Knowledge i Scopus, cal fer tot un numero tècnic i , obviament, pagar. El simple accés al llistat de revistes no és obert a algú que no tingui una subscripció, la qual cosa impedeix entrar des de fora, curiosa manera de fomentar la investigació per iniciativa pròpia, oi? Oi que també es estrany que s’hagi de pagar per a accedir a documents fets, la major part, amb diner públic? O és que jo sóc l’estrany?
No sé, tot just començo, però vinc de les comunitats de programari lliure i de la web de sempre, que diriem, i la primera impressió de tot el sistema és que és prou antic i no gaire eficient. El resultat és eficient perquè es trevalla dur, però es nota que les plataformes més usades per a comunicar al món el que es va descobrint, entenent o inventant van mig pas enrere del que hi ha a internet. El principal problema és que quan es dissenya una gran plataforma, es tendeix a pensar que usarem el més avançat que hi ha, en comptes de pensar que en 6 mesos caldrà fer millores.
Tot just començo en aquest món, tal que deia, i, per tant, aquestes opinions que dono ara són més impressions que no pas opinions. Em reservo el dret i l’anhel de canviar-les i reconduir la investigació, la recerca del tot plegat
Continuarà…
Avui, l’espectacular Mapping d’edificis que fan la gent de Telenoika, aquesta vegada des de Reus.
20:00h – 12 mar 2010 / Reus
A les 20:00h feu click aquí
Vegeu un Mapping fet a Figueres fa uns mesos, E.S.P.E.C.T.A.C.U.L.A.R
Telenoika Audiovisual Mapping @ Ingravid Festival, Figueres 9/2009 [FULL] from Telenoika on Vimeo.
I aquí el vídeo del streaming de reus, un cop acabat:
