Qui ha sigut tabaleter o dolçainer, mai deixarà de ser-ho!

La muixeranga

Xavi_Richart_-Muixeranga(low_quality)

—————————————

COMUNICAT A LES ORGANITZACIONS DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA, EL MOVIMENT SOCIAL, POLÍTIC, ASSOCIATIU, SINDICAL, …. I A LA SOCIETAT CIVIL EN GENERAL

INTRODUCCIÓ

A finals dels anys 90, del segle passat, des del nostre col·lectiu de dolçainers i tabaleters, encetàrem una campanya amb el títol genèric de: “DOLÇAINA I TABAL: INSTRUMETS DE LLUITA”. Una de les finalitats d’aquesta campanya, va estar, posar de manifest i reconèixer l’aposta per la recuperació i posada al dia que va fer l’esquerra en general i l’esquerra independentista en particular, des dels anys 70 als 90 del segle XX, dels nostres instruments més tradicionals: LA DOLÇAINA I EL TABALET, i denunciar, tanmateix, el lloc que li tenien reservat a aquests, les forces reaccionaries i feixistes, que només tenien als nostres instruments com un referent folklòric i només li reservaven un futur folklorista, així com denunciar la intenció, per part de la dreta, d’utilitzar-los (manipulant-los, com només ells saben) com a punt diferenciador de la resta del nostre territori.

Llevat de l’obligat reconeixement històric fet, el temps ens ha donat la raó: Les accions realitzades des de les forces governamentals des de llavors, han anat encaminades a subvencionar associacions, manipular articles, realitzar actes, etc… entre altres accions, amb l’única finalitat d’utilitzar la dolçaina i el tabal com un fet diferenciador amb manipulació inclosa de criteris acadèmics, a que tant ens tenen acostumats, en aquest cas dins de l’organologia.

ORIGENS (UN POC D’HISTÒRIA)

Estrela Roja de Benimaclet, (en els seus prop de 20 anys d’existència -2011), des dels seus inicis, s’ha compromès amb la Cultura i amb el País, amb el País i amb la Cultura: Som filles i fills dels “Dimonis de Benimaclet” (2à colla de dimonis al País Valencià) i  de l’”Assemblea de Veïns de Benimaclet”, i mai hem deixat de considerar-nos hereus de les tradicions que ens han llegat els nostres avantpassats. Així, des de la nostra associació ens sentim “culpables” de la creació, promoció, expansió i divulgació del que ara coneguem com a “correfocs”, activitat tan arrelada a les nostres festes “de tota la vida” i que si bé ho mirem, fa vint anys no existien.

PETITS EXEMPLES

Estrela Roja de Benimaclet, des dels seus inicis, ha estat participant activament, amb els seus instruments, a diverses activitats i a diverses disciplines. Sense tirar ma dels nostres arxius, podem fer-hi memòria d’algunes de les activitats on hem participat:

Estrela Roja de Benimaclet ha estat, al costat de la classe treballadora (1er de Maig, Moviment antiglobalització, …), amb el territori (Salvem El Cabanyal, Salvem la Punta, Salvem L’Horta, Salvem, per la comarca dels Serrans, Salvem Benimaclet, Salvem el Xúquer, Salvem l’Alqueria del Moro, …), amb el País (25 d’abril, 11 de setembre, 9 d’octubre, Aplec de El Puig, Contra l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, …) amb el moviment antimilitarista (“dolçainers i tabaleters per la insubmissió”, Mili KK,…), amb la solidaritat amb altres pobles (Aberri Eguna, poble palestí, poble Sàharahui, …), amb la Llengua (actes de la CAL, Compromís, Trobades d’Escoles en Valencià, Tirant Lo Blanc, Amics de l’Alguer, …), amb els presos (Marxa de torxes, Llibertat Núria Cadenes, …), amb el record dels companys caiguts (dia del soldat català, Guillem Agulló, Pere Bascompte, Fòrum de la Memòria Històrica, …), contra les discriminacions i per la igualtat (dia de la dona treballadora, campanya “jo no t’espere”, …), en homenatges (Joan Fuster, Ovidi Montllor, Mestre Giner, …), amb la cultura (Els mal nomenats “Papers de Salamanca”, …), …

Aquesta mena d’activitats, com no podia ser d’una altra manera, no son exclusives de la nostra colla. Com dèiem al principi, el món de la dolçaina i el tabal estan plens de colles, arreu de les nostres comarques, amb presència en actes semblants als esmentats. Ho sabem, ho confirmem i volem deixar constància d’aquests fets.

Però, ben mirat, no hi consten! No hi constem!

La situació del nostre país ha fet que aquests actes, cada dia més necessaris, hagen augmentat en nombre. Tanmateix, d’un temps ençà, hem tornat a detectar que la dolçaina i el tabalet, en general, i la nostra colla, en particular, quasi mai no hi figuren, tot i la nostra presència constant, en l’anunciament o publicitat d’activitats com les esmentades.

D’un temps ençà, però, hem tornat a detectar, que la dolçaina i el tabalet, en general i la nostra colla en particular, no hi figura a activitats com les esmentades.

Si la campanya “DOLÇAINA I TABAL: INSTRUMETS DE LLUITA”, va servir per tornar a reclamar que dolçaines i tabals havien estat protagonistes actius de les reivindicacions socials, polítiques, culturals, … del nostre país, el present comunicat, no te una altra finalitat més que tornar a reclamar a les organitzacions de l’esquerra independentista, el moviment social, polític, associatiu, sindical, …. i a la societat civil en general, que no menyspreen els nostres instruments, que no ignoren la nostra presencia en les activitats que desenvolupen.

No podem acceptar ni acceptem, actituds alineades amb actituds feixistes i despersonalitzadores com la darrera manifestada per l’Ajuntament de València, intentant prohibint-nos la interpretació de La Muixeranga al darrer homenatge a les víctimes del feixisme. Uns atacs a la llibertat d’expressió i la censura que fets com aquests suposen, es sumen als constants atac a allò que representa la dolçaina i el tabalet d’alliberament de classe i nacional. Així, fem una crida a la solidaritat i a la denuncia i a no compartir dites actituds.

Sapigueu, que continuarem fent servir els nostres “instruments de lluita” per que estem junts en aquesta lluita de “canviar-ho tot”, però que pensem que cal deixar constància de que el nostre alliberament social i nacional, es va fer (s’està fent), també, a ritme de dolçaina i tabal.

Benimaclet (L’Horta) 25 d’abril de 2010